miércoles, 17 de junio de 2009

Cantos de sirenas

Hola a todos

Este temporada fresquitera no acabo de encontrar la inspiración para escribir, así que he preparado una selección de fotos que permite hacerse una idea de como nos ha ido este mesecito entre viaje, preparación y ajustes del eje del Fresqui, que cantaba como las Sirenas de Ulises, y recuperación del Chip que pasó por las fauces de Colmillo blanco.

Por suerte hemos estado muy bien acompañados de amigos navegantes. En Koilada están bien sorprendidos del paso de tantos barcos hispanos.

Ya os relataré con más detalle.

Besos

Mayo Junio 2009

4 comentarios:

Montse dijo...

Yo tampoco encuentro inspiración, sólo me contento con explicar la vida cotidiana, oichssss...

Una abraçada ben forta des del Blauet i el Taka, anclats a Valence, esperant que passi el pu... (piiiiiiiiiiip) mistral dels coll... (piiiiiiiiip) això!

Unknown dijo...

Vaja amb l'eix!
De part d'en Carlos diu si heu notat si el motor vibra de forma anormal. Podria ser un motiu per que fallés l'eix. ¿?
Esperem que ja ho tingueu resolt i continueu amb les navegacions a l'Egeu.
Quins nous llocs heu descobert pel Golf de l'Argolida?
Restem sempre atents a les vostres noticies.

Montserrat dijo...

Ei! Vida, vida, mar i passejades tranquil·les,oi?
Veure-us em fa replantejar la feinada que em rodeja i que segurament és un miratge auto elaborat. Potser són els cants de les meves sirenes?
M'alegra saber de vosaltres.
Una gran abraçada a tots dos!

Àngels dijo...

Montse no siempre es facil explicar la vida, ¿verdad? seguiremos intentándolo.
Nuri, gracies pels consells d'en Carlos, el motor no vibrava gens, però en Pere va ajustar també l'alineació. Ara xiula molt menys. Seguim apalancats a Koilada i a les caletes del costat, com les tortugues que hi viuen en aquesta ensenada
Montserrat et dedico la nova entrada, tu tens una vida molt plena i jo sé que saps gaudir del present
Abraçades a totes tres